dilluns, 4 d’octubre del 2010

La teoria de cordes

Segurament avegades os haureu preguntat: per què estem aquí? D’on venim? De que està fet el món, de que està fet tot? Doncs podem dir que la teoria de cordes és el nostre intent més encertat de respondre l’ultima d’aquestes preguntes.
Fins ara, es sabia que tot el que coneixem, tota la matèria, estava composta per àtoms i que aquests eren compostos per altres elements més petits denominats partícules, les partícules subatòmiques. Abans podíem dir que els electrons giraven al voltant d’un nucli compost per neutrons i protons i que això formava un àtom. Tots els coneixements que teníem sobre la composició subatòmica de l’univers l’anomenem com a model estàndard. Però i si resulta que aquesta teoria ens diu que tot això és fals? Que realment tota la matèria, tot el que coneixem, és compost d’una altre manera?
La teoria de cordes (o també coneguda com la teoria de tot) és una proposta que considera que els constituents fonamentals de la matèria no són partícules, sinó objectes unidimensionals. Aquesta teoria considera que tota la matèria està formada en realitat per estats vibracionals d’un objecte, denominats corda o filament per la seva forma. Si és així, es considera que tals cordes necessitarien fins a 11 dimensions espacials per a vibrar i poder donar lloc tant a les forces físiques (gravetat, electromagnetisme...) com als components de la matèria que coneixem. Dit això, podem dir que l’idea central de La teoria de cordes és que totes les diverses partícules fonamentals del model estàndard són en realitat manifestacions diferents d’un objecte bàsic: una corda.
D’acord amb aquesta teoria, un electró no és solament un punt sense estructura interna i de dimensió cero, sinó que una corda minúscula que vibra en un espai – temps de fins a 11 dimensions. Fins ara, l’electró que coneixíem com a punt, sol podia moure’s en un espai tridimensional, però d’acord amb aquesta teoria, la corda de l’electró podria fer molt més que moure’s, sinó que també podria oscil·lar de diferents maneres, aleshores si oscil·les d’una manera podríem veure un electró, però depèn de quina altre oscil·lació podríem veure un fotó, un quark, o qualsevol altre partícula del model estendard.

Aquí os deixo un vídeo força llarg (sento haver-lo tingut de dividir en 3 parts diferents) però que possiblement os aclareixi dubtes:

Part 1

Part 2

Part 3

Cal recordar, que La teoria de cordes encara està en progrés. Coneixem algunes parts però encara no la seva estructura completa i per tant, encara no és poden fer prediccions concretes. Així que encara no sabem si La teoria de cordes en si, és la descripció correcte del món que ens rodeja.

1 comentaris:

Slakes ha dit...

Clar ja que la teoria de cordes anacara no s'ha demostrat científicament i per això crec que pel moment es considera ciència ficció, tot i que s'hi es demostra es podran descubrir molts misteris del univers.

Publica un comentari a l'entrada